Un seguit de quatre sessions més que ens endinsen en la temàtica d'acompanyament als processos de canvi.
Novament podem experimentar que hi ha tres factors fonamentals que condicionen l'aprenentatge:
- les emocions.
- donar cabuda a diferents punts de vista
- aprendre a imaginar, a representar allò que imaginem amb diferents llenguatges.
El llenguatge plàstic, el dibuix és una eina excel·lent per poder conèixer el context on ens trobem.
En el dibuix es deixen sortir controvèrsies, es projecta una idea en un element extern, i aquesta projecció permet deixar anar el camp del saber.
Entrar en el món metafòric dona l'opció a entreveure idees més profundes de cadascú.
I com a formadors hauríem de fer-ne un ús úitl per tal de poder conèixer la realitat i el context dels diferents grups de persones que assisteixen a una formació.
Un bon formador, ha de saber contemplar:
- la creació d'un entorn d'aprenentatge rellevant centrat en el coneixement i en el respecte a les persones.
- la comprensió com a cultura de centre.
- prendre consciència dels canvis de millora.
És essencial en la tasca del formador compartir coneixements, compartir significats i sobretot el llenguatge.Cal que es parli del que es fa a l'aula i afavorir espais de discusió i contrast d'idees.
Existeixen multiples i diverses maneres d'aconseguir un llenguatge amb un significat igual per a tots. La pràctica de l'esmicolament n'és un bon exemple. Per arribar on es vol, cal fer una bona pregunta que doni batibull i ajudi a aclarir els objectius.
La clau en un assessorament és aconseguir un LLENGUATGE COMPARTIT.
En la mesura que sigui possible aconseguir aquesta clau, el paper de l'assessor ha de ser d'acompanyament.
Un centre educatiu s'ha d'organitzar per promoure contexos comunicatius rics. Com es pot fer ?
Escoltant i comprenent el que passa a les aules
Cercant maneres de documentar els processos per poder-los compartir
Donant molta importància als retorns de la comunicació col·l3ctiva que es genera
Promovent processos que cerquen la participació i la inclusió.
Aquests son punts forts que afavoreixen l'evolució.
dijous, 14 de juny del 2012
dimarts, 15 de maig del 2012
MÒDUL II: MODEL D'APRENENTATGE (1ra part)
Al llarg de quatre sessions més, s'ha abordat el tema que tracta sobre MODELS D'APRENENTATGE.
En la primera sessió s'aborda el tema del modèl didàctic socioconstructivista a partir d'una activitat en grup: "Per què el basiliscus és capaç de correr per damunt de l'aigua?".
La importància d'aquesta sessió recau en el fet de lligar coneixements de cadascú en un fet contextualitzat.
Un grup de persones peensant i compartint a partir d'una mateixa situació real.
En els múltiples resultats, espectaculars, tothom hi ha dit la seva, tots i cadascun dels membres aporten el seu granet de sorra. Els diferents punts de vista hi tenen cabuda, tots són vàlids, potser sense arribar ningú a la solució.
Amb la construcció del coneixement i el fet de posar-lo en comú l'altre, tots avancem.
El tret difencial d'aquesta activitat és la participació de tothom, i la valua de totes les diferents opinions i estratègies dels diferents grups de persones.
La pregunta que l'activitat planteja és:
"Perquè en la majoria de centres educatius de primària i secundària no es realitzen activitats que afavoreixen la comunicació, la relació, el pensament, la contextualització de les activitats educatives? "Tot plegat una gran incògnita.
Al llarg de la segona sessió titulada "Les bases de la transferència i la teoria de l'elaboració" apareix un nou vocable EPITOMAR.
Vindria a explicar que la informació ha de vindre donada des d'allò més general al més concret; d'allò més simple al més complex.
Per tal de poder aplicar aquest model educatiu, necessitem conceptualització. Cal construir conceptes claus per tal que hi hagi una transferència de coneixements.
Els docents hem de facilitar elks diferents models, els conceptes claus que facilitin el camí del coneixement des d'allò més ampli fins a la concreció.
La tercera sessió ens planteja el model didàctic i l'enfocament globalitzador.
Voldria resaltar des d'aquestes línies, la força, la convicció, l'entusiasme, les ganes, la lluita diaria, la valentia, el coratge i molts altres termes que augmentarien aquest llistat de paraules, que ens va traspassar el Ramón Grau.
Amb només un trosset del seu saber fer el món de la docència canviaria substancialment.
molts temes abordats en aquesta sessió. molts exemples per encaminar el canvi en la docència, i la paraula clau per a les aules INCLUSIÓ.
Com aconseguir una bona i real inclusió a les aules? Creant un context d'activitats diversificades per que tenim una diversificació d'alumnat.
No podem pretendre que tota la classe faci un mateix treball per que tots som diferents i diversos. I com a formadors això ho hem de tenir molt clar. Igual de clar que cal acompanyar en el cami de l'aprenentatge.
la frase del Ramón Grau defineix en poques paraules la diversitat de persones que trobem a les aules, als claustres...: "AMB ELS MATEIXOS FILS, FAN VESTITS DIFERENTS"
Per tal de poder plasmar el que significa INCLUSIÓ us deixo una imatge:
Aspectes que cal recupera de la sessió són:
- Conèixer sempre la realitat i el context del centre. No es pot actuar sense coneixer-ho.
- En una formació cal una contextualització que vagi lligada a la realitat del centre. I a la realitat del claustre.
Un aprenentatge serà complet si:
- hi ha emocions pel mig
-es dona l'oportunitat de mirar el món amb una nova intenció, o al menys amb una petita variació.
-es contextualitza.
-dona cabuda al propi procès d'avaluació.
Quan les idees es converteixen en accions trobem l'aprenentatge competencial.
Per últim reculliria de la sessió que: L'EXCEL·LÈNCIA és poden treure el millor de cada nen i cada nena.
Recuperaria per reflexionar encara més una qüestió de l'article del Mel Ainscow que planteja:
¿Podría concretar cómo puede un profesor con 30 alumnos personalizar su enseñanza?
En aquests moments que ens toca viure, caldria que en tots els centres hi hagués un Mel Ainscow, i possiblement milloraria la nostra pràctica diària.
I ja s'acaba el segon bloc amb la síntesi final del model didàctic.
El Model Didàctic és un pla que conscient o insconscientment, s'usa per guiar l'acció a les aules, plasma les intencions educatives dels docents.
A partir d'una frase de Philipe Meirieu " La finalitat de l'educació és la instrucció i l'alliberament per a tothom" es crea un debat filosòfic que obre noves qüestions en cadascun dels assistents.Un punt de partida més de reflexió per replantejar.
El visionat d'un fragment del film francès "La Classe" dona peu a analitzar els punts forts i febles d'un formador. Tot plegat, una nova mirada per reflexionar a posteriori.
En la primera sessió s'aborda el tema del modèl didàctic socioconstructivista a partir d'una activitat en grup: "Per què el basiliscus és capaç de correr per damunt de l'aigua?".
La importància d'aquesta sessió recau en el fet de lligar coneixements de cadascú en un fet contextualitzat.
Un grup de persones peensant i compartint a partir d'una mateixa situació real.
En els múltiples resultats, espectaculars, tothom hi ha dit la seva, tots i cadascun dels membres aporten el seu granet de sorra. Els diferents punts de vista hi tenen cabuda, tots són vàlids, potser sense arribar ningú a la solució.
Amb la construcció del coneixement i el fet de posar-lo en comú l'altre, tots avancem.
El tret difencial d'aquesta activitat és la participació de tothom, i la valua de totes les diferents opinions i estratègies dels diferents grups de persones.
La pregunta que l'activitat planteja és:
"Perquè en la majoria de centres educatius de primària i secundària no es realitzen activitats que afavoreixen la comunicació, la relació, el pensament, la contextualització de les activitats educatives? "Tot plegat una gran incògnita.
Al llarg de la segona sessió titulada "Les bases de la transferència i la teoria de l'elaboració" apareix un nou vocable EPITOMAR.
Vindria a explicar que la informació ha de vindre donada des d'allò més general al més concret; d'allò més simple al més complex.
Per tal de poder aplicar aquest model educatiu, necessitem conceptualització. Cal construir conceptes claus per tal que hi hagi una transferència de coneixements.
Els docents hem de facilitar elks diferents models, els conceptes claus que facilitin el camí del coneixement des d'allò més ampli fins a la concreció.
La tercera sessió ens planteja el model didàctic i l'enfocament globalitzador.
Voldria resaltar des d'aquestes línies, la força, la convicció, l'entusiasme, les ganes, la lluita diaria, la valentia, el coratge i molts altres termes que augmentarien aquest llistat de paraules, que ens va traspassar el Ramón Grau.
Amb només un trosset del seu saber fer el món de la docència canviaria substancialment.
molts temes abordats en aquesta sessió. molts exemples per encaminar el canvi en la docència, i la paraula clau per a les aules INCLUSIÓ.
Com aconseguir una bona i real inclusió a les aules? Creant un context d'activitats diversificades per que tenim una diversificació d'alumnat.
No podem pretendre que tota la classe faci un mateix treball per que tots som diferents i diversos. I com a formadors això ho hem de tenir molt clar. Igual de clar que cal acompanyar en el cami de l'aprenentatge.
la frase del Ramón Grau defineix en poques paraules la diversitat de persones que trobem a les aules, als claustres...: "AMB ELS MATEIXOS FILS, FAN VESTITS DIFERENTS"
Per tal de poder plasmar el que significa INCLUSIÓ us deixo una imatge:
Aspectes que cal recupera de la sessió són:
- Conèixer sempre la realitat i el context del centre. No es pot actuar sense coneixer-ho.
- En una formació cal una contextualització que vagi lligada a la realitat del centre. I a la realitat del claustre.
Un aprenentatge serà complet si:
- hi ha emocions pel mig
-es dona l'oportunitat de mirar el món amb una nova intenció, o al menys amb una petita variació.
-es contextualitza.
-dona cabuda al propi procès d'avaluació.
Quan les idees es converteixen en accions trobem l'aprenentatge competencial.
Per últim reculliria de la sessió que: L'EXCEL·LÈNCIA és poden treure el millor de cada nen i cada nena.
Recuperaria per reflexionar encara més una qüestió de l'article del Mel Ainscow que planteja:
¿Podría concretar cómo puede un profesor con 30 alumnos personalizar su enseñanza?
En aquests moments que ens toca viure, caldria que en tots els centres hi hagués un Mel Ainscow, i possiblement milloraria la nostra pràctica diària.
I ja s'acaba el segon bloc amb la síntesi final del model didàctic.
El Model Didàctic és un pla que conscient o insconscientment, s'usa per guiar l'acció a les aules, plasma les intencions educatives dels docents.
A partir d'una frase de Philipe Meirieu " La finalitat de l'educació és la instrucció i l'alliberament per a tothom" es crea un debat filosòfic que obre noves qüestions en cadascun dels assistents.Un punt de partida més de reflexió per replantejar.
El visionat d'un fragment del film francès "La Classe" dona peu a analitzar els punts forts i febles d'un formador. Tot plegat, una nova mirada per reflexionar a posteriori.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)